dijous, 1 de desembre del 2011

Recitació d'un poema

Una bona recitació d'un poema no és fàcil ja que hem de tenir en compte unes característiques especifiques.
Primer de tot:
  • Coneix el teu poema.
El primer que has de fer és llegir-te el poema tantes vegades com calgui i entendre-ho a la perfecció. És important que sàpigues què vol transmetre l'autor.

  • Després, memoritza.
Després de llegir i entendre el teu poema has de memoritzar-lo

  • Que no condeixi el pànic!
Quan hagis de recitar el poema, estigues tranquil, vocalitza bé i utilitza les mans per acompanyar el que vols dir. Tot aixó farà que el teu recital resulti molt més creïble i interessant

  • Bolca't en el teu poema.
No oblidis que un poema són sentiments, són paraules que expressen el que sents, per tant posa't a la situació. Si és un poema trist has d'aconseguir que el públic vegi a través del teu to i del teuxs gestos aquesta tristor, en canvi, si estàs llegint un poema alegre, has d'aconseguir que l'audiència s'alegri només escoltant-ho.

  •  Utilitza les pauses i els ritmes adequats
Fer ús de les pautes, i utilitzar un ritme adient és molt important a l'hora de recitar, ja que l'entoncació dóna vida al poema.


Aquestes pautes són essencials i qui volgui fer una bona recitació les ha de seguir.

La meva recitació va ser del poema:

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: -Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret-,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo, a més, amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria."

Espriu i Castelló, Salvador

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985) és un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es dóna a conèixer com a narrador, la seva incursió tardana en la poesia no és cap obstacle per aconseguir un ràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes sinó dins la literatura universal. També té un paper important en la recuperació del teatre català.
El seu pare Francesc de Paula Espriu i Torres era notari, va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de fórmules noucentistes.
El jove Salvador era un nen que se’l descriu com entremaliat i juganer. Va realitzar els pàrvuls a l’Escola Montessori i l’educació primària a l’Escola alemanya. Els moments més feliços els passava a la casa pairal, on tenia molts amics i es passava el dia rondant per la vila. Els llocs que més freqüentava eren en primer lloc la casa de les germanes Draper, amigues de la família, que sempre obsequiaven els nens amb caramels i xocolata.
Informació obtinguda en:
“es.wikipedia.org/wiki/Salvador_Espriu”
“www.escriptors.com/autors/esprius/”
“www.escriptors.com/autors/esprius/pagina.php?id_sec=738″


Com a conclusió d'aquesta activitat, també relacionada amb el com parlar bè en públic, ja que crec que m'ha servit per fer una bona recitació,  dir que tant aquesta acitvitat com d'altres, com la publicació digital, territori i identitat... m'han servit per millorar les meves presentación davant del públic, a contolar els meus nervis i a aplicar totes aquelles coses que ens han ensenayt al llarg de el trimestre.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada