dilluns, 26 de desembre del 2011

Bon Nadal i Feliç any nou!!!

Per començar, us vull felicitar les festes i desitjar un any ple de felicitat, salud, amor i diners!


Com a cloenda d'aquest blog, he trobat una història a internet que m'ha fet reflexionar, i vull compartir-ho amb tots vosaltres :








Aquesta és la història d'un noi que tenia molt mal caràcter.
El seu pare li va donar una borsa de claus i li va dir que cada vegada que perdés la paciència, deuria de  clavar un clau darrera la porta. El primer dia, el noi va clavar 37 claus. Les següents setmanes a mesura que aprenia a controlar el seu geni, clavava cada vegada menys claus.

Ell va descobrir que era més fàcil controlar el seu geni que clavar claus darrera la porta. Va arribar el dia en què va poder controlar el seu caràcter durant tot el dia. Després d'informar al seu pare, aquest li va suggerir que retirés un clau cada dia que aconseguís controlar el seu caràcter. Els dies van passar i el jove va poder anunciar al seu pare que no quedaven més claus per retirar de la porta... El seu pare el va agafar de la mà i el va portar fins a la porta. Li va dir: "has treballat dur, fill meu, però mira tots aquests clots en la porta. Mai més serà la mateixa. Cada vegada que perdis la paciència, deixes cicatrius exactament com les quals aquí veus." Tu pots insultar a algú i retirar el que s'ha dit, però de la manera com l'hi diguis la pots devastar, i la cicatriu perdurarà per sempre. Una ofensa verbal és tan nociva com una ofensa física.



Aquest text, com a mestra, hem fa reflexionar ja que nosaltres no només estem per ensenyar a sumar, a restar, a conèixer el cos humà o a desenvolupar-se en el taller fent tecnologia, nosaltres estem per molt més. Hem d'ensenyar valors, fomentar el companyerisme, motivar-los a que vulgui ser bones persones... És molt important no infravalorar aquests valors ja que és més important ser persona que no conèixer tots els llibres de memòria.



Aquesta és l'última entrada que faré al Blog de l'apartat de COED i Gitic, per aquest motiu, a continuació faré una petita cloenda del blog en general. Primer explicaré l'estructura que he seguit amb les entrades, després destacaré 2 entrades de cada assignatura que considero que són les millors i per últim realitzaré una valoració global de tot el procés de l'activitat:

  • Pel que fa a l' Estructura:
Les entrades estan dividides en tres parts: 
  1. Descripció: explico tot el que s'ha fet a classe, és a dir, tots  continguts treballats, durant la sessió.
  2. Aprofundiment: intento aprofundir amb videos, enllaços,etc.
  3. Conclusió: intento fer una peita volaració del més important.






  • Valoració:
Des d'un principi, el blog s'hem va fer una mica feixut, però a mesura que anava fent entrades, m'ha arribat a agradar i molt, ja que és una altra manera més d'ensenyar a altres el que tu fas i a la mateixa hora aprendre tu mateixa. Crec, que és un exercisi molt bo ja que també et fa refrescar la memòria diàriament de totes les sessions, i aixó és molt valuós a l'hora de posar-te a estudiar.

divendres, 16 de desembre del 2011

Pearltrees - mapa d'aprenentatge -


El meu mapa d'aprenentatge, enllaçat al final d'aquest paràgraf, tracta d'alguns recursos TIC, d'alguns blocs, noticies o pàgines webs interessants respecta l'assignatura de GITIC.

En el  meu mapa, podem observar una noticia que fa referència a la taxonomia de bloom i a continuació l'article on explica més detalladament, què és la taxonomia de bloom i les seves característiques.També, he decidit afegir els enllaços que, referint-nos a les metàfores de l'educació, vem marcar en el mister wong com enllaç important, i a més a més, he incluït les entrades  referents a aquest tema del meu blog.





Com a concluisó, m'agradaria dir que, Pearltrees és un programa difícil d'utilitzar ja que, a part que no vaig tindre el privilegi d'estar a la classe aquell dia ( vaig anar al metge) i per tant visualitzant només les normes en una presentació, es fa més costós, és un programa molt complex  que abarca molts temes i molts apartats.

dijous, 15 de desembre del 2011

Territori i identitat

Hola! Som el grup de l'Alicia, el Roger  i jo, la Cristina. La nostra exposició de Territori i identitat anava vinculada amb el territori de la felicitat. Primer de tot ens vam plantejar una pregunta essencial, què és la felicitat, i després ens vam fixar en diverses ramificacions d'aquesta, és a dir, vam estudiar la felicitat desde diferents punts de vista, desde la religió, la psicologia i la filosofia.

  • Què és la felicitat? 

La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment.

El terme és un dels més importants en filosofia ja que la majoria d'homes, tenen com objectiu principal trobar aquesta felicitat. 
Sinónims de felicitat: joia, alegria o benestar. 
Antònims són la tristor i la pena. 

L'ésser humà  sol sentir-se feliç quan aconsegueix els reptes proposats, quan aquests objectius no s'aconsegueixen es produeix una frutració que porta a la pèrdua d'aquesta felicitat.


Hi ha els qui creuen o senten que la felicitat està relacionada amb els diners, per això existeixen frases com “Els diners no fa la felicitat, però ajuda”. Per tant la felicitat també està molt en contacte amb la psicologia.

En canvi, les religions associen la felicitat a un estat de l'ànima on l'ésser se sent en pau. Aquest estat pot aconseguir-se amb una relació personal o amb el vincle amb els éssers estimats.


Per concluïr dir que en la nostra presentació, vam utilitzar un recurs, un prezi per tal de fer la exposició més agradable i entretenida. A continuació us  la enllaç-ho:

Taxonomia digital de bloom








.

L'any de 1956, Benjamí Bloom, psicòleg educatiu que treballava a la Universitat de Chicago, va desenvolupar la seva  taxonomia d'objectius educatius. Aquesta taxonomia es va convertir en eina clau per estructurar i comprendre el procés d'aprenentatge. 


La Taxonomia de Bloom, segons una definició d'internet, és una teoria universal que es basa en una classificació dels diferents objectius i habilitats, que els educadors poden proposar als seus estudiants. El fet de que aquesta taxonomia sigui jeràrquica, vol dir que l'aprenentatge a nivells superior depèn de l'adquisisció del coneixement i habilitats de certs nivells inferiors.



Benjamí Bloom és conegut per la seva Taxonomia de Bloom que examina diferents mirades al domini cognitiu. Aquest domini categoritza i ordena habilitats de pensament i objectius.La seva taxonomia segueix el procés del pensament.







  • Després de veure la definició de Taxonomia de bloom i algunes de les seves característiques, ara ho relacionarem amb els continguts fets a Gitic.

- Crear: ho podem relacionar amb la cració d'un mapa conceptual (cmap tools) on esquematitzes tots els continguts de l'assignatura.

- Cercar: nosaltres cerquem informació al google chrome què és un navegador de primera.

- Participar: nosaltres participem en el Twiiter mitjançant tuïts.

- Guardar: nosaltrem guardem, en el mister wong, adreçes d'interés que més en davant ens poden ser útils.

- Etiquetar: és un verb que podem relacionar amb moltes activitats ja que tant, en el mister wong, com en el blog utilitzem constantment l'etiquetació per tal d'organitzar millor la informació.

- Publicar: nosaltres publiquem les nostres entrades al blog per tal que de tothom és pugui informar més detalladament sobre les TIC.


Per més informació, us adjunto la pàgina web:



Com a conclusió dir que, aquest terme per mi era totalment desconegut, i gràcies a l'assignatura de Gitic m'he informat del què és i quines característiques té. Els verbs, són paraules que utilitzem diariament i per tant formes part de la nostra vida. 








presentació UNESC I ISTE

Per viure plenament en societat al segle XXI cal que els nens i nenes, i també els adults, adquireixin diverses competències relacionades amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)

Aquí us adjunto una presentació on explica els aspectes claus de les competències de la UNESCO i ISTE:






Per a més informació:




Com a conclusió dir que considero molt importants aquestes competències ja que com a mestres hauriem de tenir un domini molt gran de les TIC per poder experimentar coses noves, per trencar amb les barreres de l'antiguitats, per utilitzar altres metodologies a l'aula, per diversificar tasques...


L'ordinador com a eina i com alumne

Jo, relacionaré l'ordinador com a eina i com alumne:





Actualment, l'ordinador és una eina molt utilitzada, de manera quotidiana, per tot tipus de tasques.

Els infants haurien d'estar educats, des de ben petits, per la utilització correcta d'aquestes eines ja que és important que aprenguin a gestionar  i organitzar la informació.


Papert, va crear el concepte de micromon on l'alumne es qui construeix les idees a partir de la seva experiència aconseguida a través de les activitats realitzades; l'alumne és qui " ensenya", donant instruccions a l'ordinador .

Per tant, L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar, classificar. Permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç. 
Per tant, el nen pot crear, controlar i descobrir un món nou de possibilitats que experimenta a través de la investigació de l'ordinador. Però no hem mai d'oblidar, que l'ordinador és una eina, una eina que ens duu en un món més enllà del físic on podem visualitzar enormes possibilitats en l'entorn educatiu.


Per comparar aquestes dos metàfores, ja relacionades entre elles anteriorment, amb els continguts de gitic, utilitzaré el programa Scratch, ja que considero que és un programa que dóna molta importància a la imaginació dels nens i els deixar que creïn lliurament, sense marcar barreres, i per últim els deixa intercomunicar-se amb altres per compartir opinions o treballs realitzats. Amb aquest programa, l'ordinador s'utilitza com a eina i com a alumne ja que mitjançant l'ordinador, l'alumne és capaç de crear, imaginar i compartir.



Per investigar més sobre aquest tema, us enllaço la pàgina web:




Com a conclusió dir que, l'ordinador s'ha de integrar poc a poc a les nostres vides, ja que les noves tecnologies són un ús quotidià, i l'hem de saber utilitzar a la perfecció. Per tant, és important que des de ben petits s'ensenyi la seva utilització i els seus programes que són molt útils per fomentar la pròpia imaginació, la creativitat, el participar i el compartir.

dijous, 1 de desembre del 2011

Recitació d'un poema

Una bona recitació d'un poema no és fàcil ja que hem de tenir en compte unes característiques especifiques.
Primer de tot:
  • Coneix el teu poema.
El primer que has de fer és llegir-te el poema tantes vegades com calgui i entendre-ho a la perfecció. És important que sàpigues què vol transmetre l'autor.

  • Després, memoritza.
Després de llegir i entendre el teu poema has de memoritzar-lo

  • Que no condeixi el pànic!
Quan hagis de recitar el poema, estigues tranquil, vocalitza bé i utilitza les mans per acompanyar el que vols dir. Tot aixó farà que el teu recital resulti molt més creïble i interessant

  • Bolca't en el teu poema.
No oblidis que un poema són sentiments, són paraules que expressen el que sents, per tant posa't a la situació. Si és un poema trist has d'aconseguir que el públic vegi a través del teu to i del teuxs gestos aquesta tristor, en canvi, si estàs llegint un poema alegre, has d'aconseguir que l'audiència s'alegri només escoltant-ho.

  •  Utilitza les pauses i els ritmes adequats
Fer ús de les pautes, i utilitzar un ritme adient és molt important a l'hora de recitar, ja que l'entoncació dóna vida al poema.


Aquestes pautes són essencials i qui volgui fer una bona recitació les ha de seguir.

La meva recitació va ser del poema:

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: -Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret-,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo, a més, amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria."

Espriu i Castelló, Salvador

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985) és un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es dóna a conèixer com a narrador, la seva incursió tardana en la poesia no és cap obstacle per aconseguir un ràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes sinó dins la literatura universal. També té un paper important en la recuperació del teatre català.
El seu pare Francesc de Paula Espriu i Torres era notari, va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de fórmules noucentistes.
El jove Salvador era un nen que se’l descriu com entremaliat i juganer. Va realitzar els pàrvuls a l’Escola Montessori i l’educació primària a l’Escola alemanya. Els moments més feliços els passava a la casa pairal, on tenia molts amics i es passava el dia rondant per la vila. Els llocs que més freqüentava eren en primer lloc la casa de les germanes Draper, amigues de la família, que sempre obsequiaven els nens amb caramels i xocolata.
Informació obtinguda en:
“es.wikipedia.org/wiki/Salvador_Espriu”
“www.escriptors.com/autors/esprius/”
“www.escriptors.com/autors/esprius/pagina.php?id_sec=738″


Com a conclusió d'aquesta activitat, també relacionada amb el com parlar bè en públic, ja que crec que m'ha servit per fer una bona recitació,  dir que tant aquesta acitvitat com d'altres, com la publicació digital, territori i identitat... m'han servit per millorar les meves presentación davant del públic, a contolar els meus nervis i a aplicar totes aquelles coses que ens han ensenayt al llarg de el trimestre.