Com ja sabem, entre el codi oral i el codi escrit existeixen moltes diferències. Aquestes diferències les veiem més detalladament al quadre següent:
Codi oral
|
Codi escrit
|
Diferències contextuals
Canal auditiu
|
Canal visual
|
El receptor percep successivament els diversos signes del text
|
El receptor els percep simultàniament
|
Comunicació espontània
|
Comunicació elaborada
|
Comunicació immediata en el temps i en l’espai
|
Comunicació diferida
|
La comunicació és efímera, és a dir, les paraules són perceptibles, només el temps que duren a l’aire
|
La comunicació és duradora, és a dir, les lletres es queden gravades en un suport estable
|
Utilitza molt els codis no-verbals
|
Utilitza poc la disposició de l’espai al text
|
Hi ha interacció durant l’emissió del text
|
No hi ha interaccions durant la composició
|
El context extralingüístic té un paper molt important
|
El context és poc important
|
Diferències textuals
| |
Adequació
Tendència a marcar la procedència dialectal
|
Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor
|
Grau de formalitat baix
|
Grau de formalitat alt
|
Coherència
Selecció menys rigorosa de la informació
|
Selecció molt precisa de la informació
|
Més redundant
|
Menys redundant
|
Estructura oberta
|
Estructura tancada
|
Estructures poc estereotipades (marcades)
|
Estructura estereotipades ( més flexible)
|
Cohesió
Menys gramatical ( pauses i entonació)
|
Més gramatical
|
Utilitza codis no verbals i elements paralingüístics
|
Utilitza pocs codis no verbals i pocs elements paralingüístics
|
Freqüència alta de referències exofòriques
|
Freqüència alta de referències endofòriques
|
Gramàtica, fonologia i grafia
Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids
|
No incorpora aquestes formes
|
Gramàtica morfologia
Preferix solucions poc formals
|
Solucions formals
|
Gramàtica (sintaxi)
Utilitza estructures sintàctiques simples
|
Ús freqüent d’estructures més complexes
|
Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades
|
Absència d'aquest tipus d’estructures
|
Ordre dels elements de l’oració és força variable
|
Ordre més estable dels elements de l’oració
|
El·lipsis freqüents
|
El·lipsis menys freqüents
|
Gramàtica lèxic
Lèxic no marcat formalment
|
Lèxic marcat formalment
|
Freqüència baixa de mots
|
Freqüència molt alta de mots
|
Accepta la repetició lèxica
|
Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims
|
Ús de proformes i hiperònims
|
Tendència a usar els mots equivalents i precisos
|
Ús de tics lingüístics
|
Absència d’aquests elements
|
Ús de mots crossa
|
Tendència a eliminar-los
|
Com a conclusió, dir que és molt important conèixer aquestes diferències, ja que parlar i escriure correctament ha de ser i és essencial per coses tan quotidianes com enviar una carta, fer una reclamació.... i totes les persones haurien de saber escriure i parlar sense cap incorrecció.






